dissabte, 29 d’abril del 2017

Desvergonya

Jordi Pujol Ferrusola, li ha dit literalment al jutge De la Mata que no té diners per viure. Aquesta noticia figura avui als titulars de portada dos de les capçaleres catalanes de referència: "El Periódico" i "La Vanguardia". És fascinant com el personatge corrupte construeix el seu relat, el seu personatge.

És aquest el mateix personatge que fa uns mesos, en una compareixença el mes de febrer del 2015 va deixar tothom astorat quan va fer una dissertació, cínica, gairebé histriònica, a cavall entre la burla i la fatxanderia, en la que relatava els membres de la comissió la composició de la seva col·lecció de cotxes clàssics de luxe. Un veritable exemple de desvergonya. A aquells que no hagin tingut mai l'ocasió de veure i/o sentir aquesta declaració els la recomano vivament perquè el títol de la notícia que firmava Vicent Partal és una definició exacta de com es van quedar els membres del Parlament després de constar en carn i ungles la fatxenderia del personatge. N'adjunto l'enllaç a continuació amb la -insisteixo- recomanació que es visualitzi el vídeo en el que parla dels cotxes: són cinc minuts d'or.


Un veritable retrat de com són aquells que com en Féleix Millet, en Francisco Correa, l'Ignacio González, l'Esperanza Aguirre, en Prenafeta, en Macià Alavedra, en Francisco Camps, en Carlos Fabra, en Jaume Matas, en "Barto" Muñoz, i tants i tants altres és creien per damunt de la llei i de la justicia. Es pensaven intocables, invencibles, i només en volien més (algunes revelacions d'avui a "El País" respecte de la voracitat de l'Ignacio González són entre esperpèntiques i fastigoses).

Ho escrivia en el blog d'abans d'ahir, aquesta impunitat està arribant a la seva fi, però tot i així, aquests personatges, es continuen creient tocats pel dit de Déu, com ho demostren les declaracions de Pujol júnior, a qui recordo, la primera vegada -i única- que el vaig veure en persona, sortint d'un Masserati vermell a la Diagonal de Barcelona, al costat de Banca Catalana. Eren els anys daurats de l'hereu, en els que amb la protecció activa de la mare i la mirada del pare cap a un altre costat, el noi feia i desfeia a cor que vols.

Afortunadament per ell, a la presó, hi podrà viure sense diners, i segurament, segurament, si si passa una bona temporada, com seria de rebut, trobarà més d'una ocasió per a fer-ne algun més, escribint llibres o fer conferències sobre cotxes clàssics.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada