dissabte, 12 de març del 2016

"Compi Yogui"

Els que segueixen amb certa assiduïtat el meu blog saben de la meva indiferència o més aviat petita aversió per les institucions monàrquiques en general, i per la monarquia borbònica en particular. No puc evitar pensar en el rei d'Espanya (francès) Felip V, i en la urticària que em produeix tot el que està relacionat amb ell, i el seu oncle, Lluís XIV, "le roi Soleil".

El borbó Juan Carlos I, ara rei emèrit després d'abdicar una mica abans que no "l'abdiquéssin", era un home que la Caverna madrilenya va batejar com a "campechano", tot i que després s'han anat coneguen altres facetes del monarca, com ara la seva afició a la caça "major", siguin ossos a Rumania, paquiderms a Botswana, princeses alemanyes o comissions del 3% de les monarquies del Golf Pèrsic.

L'abdicació va ser una clara maniobra que tenia com a gairebé única finalitat salvar la institució d'un creixent desprestigi que podia haver acabat malament (pels seus interessos i pels de molts de la "casta", no pas per a la inmensa majoria dels ciutadans als que hores d'ara segurament la monarquia els interessa ben poc). Les esperances eren que l'adveniment del reialme del dofí  Felip (tercer en la línia biològica de successió, recordem-ho, per a posar de manifest una altra de les tantes anomalies de tot això tan estrany i caduc que representen les monarquies al segle XXI), jove, format a la prestigiosa universitat de Georgetown, Washington DC i a l'acadèmia aèria de Zaragoza, casat amb una plebeia divorciada, per a més inri, permetrien la restauració en molt poc temps, del prestigi perdut de la monarquia espanyola.

Fins aquí la teoria. El borbonet s'ha mostrat modern, equilibrat i poc donat a la "campechanía", moderat, excepte quan es tracta de fotre canya amb Catalunya que per això és tan bo con el més centralista i espanyolista dels polítics espanyols. Ara bé aquest aura de superioritat moral i de classe que arrosseguen no la se poden treure del cim ni quan dissimulen.

El recent cas de la publicació de fragments de WhatsApp de Felipe i Letizia són altament aclaridors de moltes coses i permeten treure clares conclusions. D'acord que la privatitat és un principi que mai no s'hauria de vulnerar, però crec que fàcilment ens posarem d'acord en que no és el mateix un ciutadà ordinari que el més alt representant de les institucions de l'Estat.

Els reis escriuen un Whats a l'empresari Javier López Madrid, ex-directiu de Bankia i "investigat" (m'agradava més la paraula "imputat") per haver-se patejat "pressumptament" 35.000 euros en dinars, viatges i similars amb una targeta opaca, de color "black", per fer-ho ben fet, i li mostren comprensió i solidaritat. La Leti, que l'anomena "compi yogui" (per què pel que sembla feien ioga junts, coses de rics), li escriu literalment: "Sabemos quien eres, sabes quienes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás merde (en Francès), Un beso compi yogui. Miss You". Collons que fort!!!Fins i tot jo, que sóc un descregut, quedo impressionat.

És això precisament el que ens fa mal als pagadors d'IRPFS. La pretensió d'aquesta colla d'estar absolutament convençuts que tenen una alçada moral superior; es creuen literalment superiors (i per això ens tracten com a "plebs", com el que ells estan convençuts que som, subdits misarables..), es pensen per damunt del bé i del mal, es senten part d'una casta d'intocables per naixement i posició, i això, creuen ells, els dota d'absoluta immunitat per a fer el que els doni la gana, sense guardar ni tan sols les formes.

Encara que una part de la Caverna madrilenya ha fet mans i mànigues per pasar de puntetes sobre aquesta notícia la màgia de les xarxes socials fa que ni la censura ni l'autocensura funcionin ja. Gràcies a Déu. Aquests whatsApps s'enviaven l'octubre del 2014, i el 24 de desembre del mateix any, l'acabat de coronar Felip VI de Borbó (19 de juny) de 2014, en el seu primer discurs de Nadal, deia, entre d'altres perles, exactament això: "hay que cortar de raíz y sin contemplaciones la corrupción como “objetivo irrenunciable” para la “profunda regeneración” que precisa nuestra “vida colectiva”.

Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada