Marta Rojals: "Primavera, estiu, etcètera"

Quan el 17 de juny de l'any passat vaig escriure un post sobre el segon llibre de la marta Rojals (L'altra. RBA Editores, 2011),  no n'havia llegit el primer, del que vaig escriure però, per simples referències: "El seu primer llibre "Primavera, estiu, etcètera", publicat el 2011, va ser un d'aquells fenòmens editorials que es produeixen de forma totalment inesperada, gairebé espontània, via l'anomenat "boca-orella".".

Doncs ara ja puc dir-ho amb ple coneixement de causa. He devorat "Primavera, estiu, etcètera" aquest cap de semana, aprofitant una bronquitis que m'ha tingut sense sortir de casa durant 48 hores. Han estat però, hores ben invertides.

Rojals demostra amb el seu primer llibre una maduresa personal i literària immenses. La història que explica, en primera persona, és la de l'"Èlia de Cal Pedró", una noia de 34 anys que torna al seu poble del sud de Catalunya, de les Terres de l'Ebre (Rojals no cita mai el nom del poble, tot i que el descriu amb precisió d'escriba i que podria ser Palma d'Ebre, el poble d'on és l'autora) un cap de setmana de Tots Sants, després que el seu xicot, amb el que ha compartit vida i professió (arquitectura -justament com l'autora-) durant 14 anys, hagi decidit deixar-la.

L'Èlia té, si fa no fa, la mateixa edat de que l'autora (Palma d'Ebre, 1975), considerant que al 2011 la Rojals tenia 36 anys i és molt probable que moltes de les fílies i fòbies de l'autora es plasmin en la seva protagonista, que viu i treballa a Barcelona, en un bufet que nota més cada dia que passa els efectes de la crisi del "totxo" i que és conscient que està a punt de quedar-se sense feina.

"Primavera, estiu, etcètera" és sobre tot una novel·la mural, antropològica, que enganxa des de la primera plana. No només per com de bé està construïda (la solidesa i versemblança de les històries i dels personatges, "gent del tros", és extraordinària) sino perquè Rojals construeix una novel·la sòlida en què els personatges, començant per la protagonista i la seva família (magnífica descripció del pare i la tieta), són molt creïbles, i les històries són tan reals com la vida mateixa.

La novel·la, escrita amb un punt d'ironia que es reflexa fins i tot en el títol (la història està repartida en dos blocs que passen, successivament a la tardor i a l'hivern), és per damunt de qualsevol altra circumstància, un homenatge a les terres de l'Ebre, al Montsant, a la terra i a la pagesia, una mena de Josep Pla "revisitat". Hi ha un fragment impressionant, que en podria ser el resum:

"I així, estirada a terra, em sento com una xiqueta. L'olor del foc, de l'aliment, les mans esgarrapant tarrossos de pedra seca. M'és igual si m'embruto. És més, vull embrutar-me, ben a consciència.

- Va aixeca't, dona, tan gran que ets i tan criatura. Dis-li, Vicent.

Aleshores mon pare diu la frase:

- La terra no embrute".

Rojals s'inventa pobles (Vilora, al costat del poble on viu la família de l'Èlia, i Canargós, al Pirineu on hi tenen la casa d'estiueig els seus ex-sogres "pijos"). Els he buscat tots dos a Google Maps i no els he trobat (ergo, no existeixen), però escriu sobre situacions versemblants, i sobre tot sobre tot, escriu una novel·la pensada per a consum local, Catalunya. Els personatges utilitzen el reflex dialectal de La Palma d'Ebre, que probablement utilitza la seva autora de forma habitual quan parla amb la seva família (així, hi apareixen "auliveres, hómens, poro -per però-, sixanta, aixins, mos -per ens-", i tants i tant altres deliciosos trets dialectals). Aquesta novel·la no es pot traduir al Castellà. Bé, si que es pot, però ningú que no sigui d'aquí hi entendria un borrall. Un exemple:

"-Com te trobes?

- Me prenc lo sobre i lo cafè amb llet i te ho dic.

- A onté, lo teléfono nou?".

"Primavera, estiu, etcètera", és un llibre impresdindible (porta 11 edicions des de la seva publicació el 2011), que, en la meva modesta opinió és netament superior, en contingut literari a "L'altra", segurament és una qüestió de gustos, però amb "Primavera..." em van venir ganes que la història no s'acabés, i això diu molt d'una novel·la.