Ressaca post-electoral II

Han passat cinc dies de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig i els polítics dels dos grans partits espanyols continuen a la més pura inòpia, bellungant-se entre la incredulitat, la sobèrbia, la innacció i la incoherència.

Per avaluar tot això només caldria tornar a parlar del meu ídol Pere Navarro, que acaba de fer unes sucoses declaracions que diuen (literal):"No plegaré. Tenim en marxa un projecte que no ha acabat" (a la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio, ahir).

Crec que algú hauria de dir-li que el seu projecte acabarà quan es quedi sense votants, i a fe que va per bon camí. Però en fí, ja s'ho faran. Només cal que la Marina Geli, la Tura, en Quim Nadal, i tants d'altres muntin un nou partit socialista i el que queda del PSC es diluirà entra la nova formació, los Ciudadanos i Iniciativa per Catalunya.

Autocrítica és una concepte que costa d'aplicar. I més quan s'ha begut de les mamelles publiques durant tants i tants anys i s'ha llepat i gaudit de la mel del poder.


No han entès res. Ni en Rubalcaba, ni la Valenciano, ni el Troglodita, ni en Rajoy. No s'expliquen què ha fet "Podemos" per a obtener cinc eurodiputats en només tres mesos d'existència. I l'Alejo Vidal-Quadras, també de la vella escola, diu que tampoc ho entén. I "La Razón" dóna les culpes a "La Sexta", i els uns van tirant els plats al caps dels altres i els altres insulten als uns.


I així van fent, sense adonar-se que el bipartidisme i les estructures dels grans partits són incapaces de donar resposta als neguits i les decepcions de la societat civil. I que la moma podria estar acabant-se. Ells, però, com qui sent ploure.

Sherpes moderns: el "acabóse"

Que el món s'ha tornat boig és quelcom que podem constatar dia a dia, però malgrat tenir la capacitat de sorpresa gairebé esgotada, encara hi ha notícies que el deixen a un bocabadat.

Em comenta una companya ben informada que als Estats Units, i més en concret a New York -paradigma de la tecnologia, paradís dels hipsters i dels modernets (Barcelona es queda molt curta en aquest sentit)- hi ha una nova professió que està cridada a fer furor: la de l'Urban Sherpa.


La cosa és defineix més o menys així: Es diu del que guia per la ciutat a una persona a la que porta agafada amb un petit arnès i la guía per la ciutat d'una punta a l'altra mentre el ciutadà que ha llogat el servei es dedica a mantenir ment i mans ocupades en gestionar les múltiples aplicacions de mòbil i tauleta que el/la mantenen connectat/ada a la societat on viu.


L'Urban Sherpa és el taxista verd. És el guia 2.0, el bon samarità que evita que els seus clients s'encastin contra un fanal, un semàfor, se'ls endugui un cotxe o es fotin de lloros contra una vorera en obres.


Volia aprofundir més en aquesta divertidíssima barbaritat però la cosa deu ser tan nova que encara no hi ha literatura digital al respecte. És tan hipster que ni tan sols surt a la Vikipèdia.


Estem veritablement fotuts (del cap), però encara em costa d'imaginar que la cosa estigui degenerant tan de pressa.

Ressaca post-electoral

De vegades m'agradaria que els polítics unionistes fossin millors oponents i posessin les coses -al menys argumentalment parlant, que no amb l'ús de la força- una mica més difícils. Que fossin una mica millors dialècticament i argumentalment parlant, vaja.

No és que els polítics pro-consulta siguin mestres de la dialéctica socràtica però al menys destil·len una coherència que es troba a faltar -i molt- en els polítics espanyols.

No parlarem de l'Arias Cañete, perquè aquest "crack" de la Prehistòria es qualitica tot solet. Però sí que és interessant fer esment dels fenòmens Margallo (del que em confesso cada dia més devot admirador i seguidor, llàstima que no piuli), Navarro (aquest mereixeria una càtedra com a mínim) i la Sánchez-Camacho (futura candidata al Nóbel d'oratòria i força argumental).

L'il·lustre (que no il·lustrat) Margallo defensa, amb boca petita -tot sigui dit de passada- que el sobiranisme ha arribat claríssimament al seu sostre electoral i que d'aquest resultat ja només pot anar enrerre, i com a conseqüència no cal donar-li gens d'importància. La conculcació del sentit comú i de la potència dels fets contrastats també el qualifica a ell solet. Ve a dir el preuat ministre que com que només han votat en clau sobiranista 1,3 milions de ciutadans i Catalunya en té 5 amb dret de vot, doncs que la cosa només es pot titllar de fracàs. Vull pensar, com apunta en Francesc Homs, que en les reunions que fan a la intimitat pensen una mica més i fan anàlisis una mica més fines, perquè si no, em fa una vergonya aliena terrible tenir un ministre tan irreverentment estúpid.

El rollo de la minoría silenciosa ja no se l'empassa ni la meva gossa. Si la meitat dels votants es van quedar a casa el ministre infereix que tots són unionistes. Impressionant! Che finezza, que diuen els italians. I aquest personatge és Ministre. Així va Espanya.

I llavors tenim el megacrack Navarro, aquell que ja he escrit en diverses ocasions -que el pas del temps no fa més que confirmar- que va com Groucho Marx de victòria en victòria fins a la derrota final. Algú que després de perdre 350.000 vots no es talla les venes i plega és tan indigne que perd tota la seva credibilitat. Però és clar, com que Navarro ha viscut (i menjat) de la moma política tota la seva vida, i segurament no deu saber fer res (he escrit res, i no pas res mes, de forma plenament conscient), doncs no fa autocrítica ni quan el seu estimat Pérez-Rubalcaba diu que plega (aquell que li diu Pera, i l'abraça en els congressos espanyols del  PSOE, i li diu que "juntos podemos cambiar España y la Cosntitución").

El Navarro, que té la virtut d'anar perdent cinc llençols a cada bugada, després del desastre electoral (a Setcases només per citar un exemple, on té 4 regidors a l'Ajuntament, l'ha votat en aquestes eleccions una sola persona), no fa altra cosa que advertir el President Mas (que ha guanyat 107.000 vots tot i el desgats que suposa estar al Govern) que clarament ha sortit derrotat d'aquestes eleccions i que n'ha de prendre nota i rectificar. Ostres Pedrín!! L'argument és digne de l'Ecole Nationale d'Administration Française.

I finalment la cirera del pastís, la meva admirada Alicia, que després de perdre 110.000 vots, no namés (terme Alicià que en Català de Pompeu Fabra equival a "només") no fa cap mena d'autocrítica sino que carrega encara més dur contra el President Mas, i l'adverteix que la deriva sobiranista aboca al desastre i que encara és a temps de corregir....

L'únic punt de sensatesa política que he sentit als dos grans dinosaures del Segle XX (clarament PP i PSOE han perdut el pols de la realitat del carrer i de les noves formes de fer política) és la "lideressa" Esperanza Aguirre, que adverteix amb bon criteri que cal llegar de forma molt seriosa i preocupant els resultats electorals de Catalunya. El problema és que, al menys de portes enfora, ningú dels que toquen poder al seu partit li fan massa cas.

Finalment, una reflexió seriosa sobre el resultat de les eleccions a Catalunya el podem trobar, com no podía ser menys, al Financial Times. Molt recomanable.

http://www.ft.com/cms/s/0/56ee3646-e4fb-11e3-9b2b-00144feabdc0.html

 

Reeducació viària

La professora diu: "Ara direm quants punts tenim i com ens han tret els que ens han tret". Algunes de les respostes -que tot sigui dit de pasada anaven en perfecta harmonia amb els personatges que les proferien- em van fer esgarrifar. Quan algú et diu que va entrar al túnel d'Argelaguer (A-26) a 220 kilòmetres per hora i que va frenar en sec en veure un cotxe dels mossos però que no era ni tan sols conscient que estava circulant dins un túnel...vol dir que alguna cosa no la debem estar fent ben feta.

Heus aquí que he hagut de fer un curs de reeducació i sensibilització viària de 12 hores per tal de recuperar 6 punts (pagant prèviament, és clar, 211 euros). Ahir a les 3 de la tarda vam acabar. Confesso que feia temps que no veia "personal" tan perjudicat mentalment. Al curs hi havia 13 persones, alguns dels quals havien tingut multa per a qüestions tan evidents per a mi com parlar per telèfon o no portar el cinturó de seguretat cordat. Com sigui que el curs també té una part del tipus "alcohòlics anònims" on et fan explicar públicament les teves conductes al volant, vaig sentir explicar anècdotes que només havia sentit a la tele: conducció temerària, positiu al drogotest, el test de l'orina detecta traces d'estupefaents fins al cap  de 21 dies de consum, què fer si et paren els mossos per què el drogotest et doni negatiu, com es pot anular l'efecte dels porros si s'ha de conduir... i d'altres llegendes urbanes.

La professora ha expressat gran sorpresa en veure que hi havia 3 noies al curs (ha dit literalment que és una de les proporcions més altes en les que s'ha trobat mai). Ergo, els que condueixen malament són, fonamentalment, mascles. Des ser una qüestió de testosterona.

Confesso que el meu problema és que vaig molt en cotxe i que em costa -sempre per feina- respectar escrupulosament els límits de velocitat, però comparat amb molts dels meus companys de curs, sóc un angelet de la guarda.

Hi ha quatre grans blocs d'infraccions que suposen la detracció de punts segons explica la professora: excés de velocitat, alcohol i drogues, ús del telèfon/whatsupp.

A mi només m'afecta la primera, i he fet un veritable propòsit d'esmena (una part del curs implica de fet la signatura d'un compromís de millora d'actituts). Crec que és un curs que caldria que fes tothom que té carnet al menys una vegada cada cinc anys. Potser no de 12 hores, però sí de 6 ó 8.

Acabo amb diverses conclusions:

• el sistema de recuperació de punts no està gens mal pensat, és una bona eina que té (ha de tenir) una gran utilitat.
• el nivell promig del personal continua essent dramàticament baix (el curs de recuperació de punts aglutina persones que estadísticament constitueixen una certa mostra de la societat, potser no amb un 100% de representantivitat, però Déu n'hi do), amb persones que tenen encara problemes de comprensió escrita bàsica.
• Hi ha personal que és carn de canó. Dels 13 assistents, estic convençut que a com a mínim 2 (un 15%) els 6 punts els duraran menys de 6 mesos.
• Per les actituts demostrades, a un dels assistents -un assassí al volant en potència- no se li hauria de permetre de conduir (tal com ho va manifestar el testimoni víctima d'accident que ens va venir a parlar ahir, després de sentir-lo).
• Amb aquest nivell, no m'estranyen moltes de les coses que ens passen com a país.

Margallo Remix

Ahir feia un post sobre un cas real d'un company que no ha pogut votar a les eleccions europees de demà degut a la ineficacia dels serveis consulars espanyols, aquells que se suposa ens representen a tots.

Avui, a l'Ara, me n'han donat dades objectives. Aquestes són dramàtiques, impròpies d'un país de la Unió Europea i que a més a més s'autoqualifica com a molt eficaç. Resulta que només un 5,8% dels catalans residents a l'estranger podran exercir el dret a vot.

Diu l'estadística que hi ha al voltant de 170.000 catalans residents a l'estranger (atenció! no és una dada irrellevant: gairebé el 2,5% de la població catalana resident fora de Catalunya), només uns 10.000 podran votar. I això per què? Doncs en la majoria dels casos per retards en la recepció de la documentació que els ha impedit aportar la documentació a temps.

Aquest despropòsit sembla emanar del canvi legislatiu que va entrar en vigor el 2011 i que estipula que no és el ministeri que envía la documentació a tots els no residents censats sinó que des d'aquella data són aquestes els que han de solicitar el fet de poder votar.

Segueixo postulant el que escrivia ahir. No puc entendre que al Segle XXI haguem d'estar posant paperetes dins d'una urna. Això ja ho feien els nostres avis durant la Segona República Espanyola. Semblaria que -al menys en aquest sentit- no hem avançat ni un pam.

L'eficàcia de Margallo i els seus col·laboradors

El Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya està molt ocupat darrerament produint i distribuint "urbi et orbe" informes interessantíssims sobre la dèria dels "separatistes" catalans per les cancelleries de tot el món. Potser degut a això i al fet que les retallades del govern Rajoy deuen haver afectat Correus que els residents espanyols a l'estranger tenen problemes per a poder exercir el dret a vot.

Fins no fa gaire sabiem que el fenomen d'enviar tard les paperetes estava circumscrit a les eleccions autonòmiques, en particular, a les catalanes i a les basques (en tinc sobrades denúncies, especialment a les darreres autonòmiques catalanes) on curiosament es donava el recorrent fet de l'arribada de les paparetes i documentació amb retard de forma que el dret de vot no es podía exercir ja que les paperetes arribaven fora de termini.

Un company que viu i treballa a la Xina i que volia exercir el dret a vot a les Europees del 25 de maig em fa arribar una foto (que reprodueixo ometent el seu nom) en la que es demostra clarament el despropòsit de la Cancelleria espanyola en relació als ciutadans que viuen a l'exterior.

És ben curiós que el termini per exercir el dret de vot s'acabi el dia 26 d'abril de 2014 (el que vol dir que el ciutadà ha d'acreditar via correus xinesos que ha remès el certificat com a molt tard en aquesta data, un mes abans de les eleccions) i que aquest company hagi rebut la documentació a casa seva a Shanghai el 13 de maig de 2014 (segons acredita la data del matasegells dels correus xinesos). Sembla increïble però és veritat.

No és absolutament fascinant? El ciutadà no resident ha rebut la notificació d'inscripció per a vot 17 dies després que hagi caducat la seva opció a presentar els documents!!!!

On són els drets dels ciutadans pagadors d'impostos? Com és possible tanta mediocritat i ineficiència. L'ésser humà pot enviar naus al planeta Mart que transmeten imatges en directe, hi ha tecnologia per a disparar un míssil des d'una punta del món a una altra per a matar un individu localitat pel seu telèfon mòbil, la CIA pot enregistrar simultàniament totes les converses telefòniques que tenen lloc a un país,.... però les cartes continuen arribant amb un retard que conculca els nostres drets individuals.

I jo em pregunto: no es pot fer servir intenet (amb els protocols de seguretat que calgui, que n'hi ha i de molt bons) i acabar d'una vegada amb unes trameses físiques que es remunten a l'Edat Mitjà?