Avui estic trist i content alhora.
Comencem per les bones notícies, que en temps com els actuals fan la vida de més bon portar. Tot sopant, he sabut pel canal 324 que la reina diu tot cofoïa als mitjans de comunicació que fan guàrdia davant la porta de l'hospital, que el rei es troba bé i que ja camina per l'habitació, això sí, amb l'ajuda d'unes crosses.
La bona notícia és reconfirmada per Mariano Rajoy I, el Breve (aquell senyor que diuen que fa de president del govern espanyol i que s'escapa per la porta del darrere quan es cansa de respondre les preguntes que li formulen els pesats dels periodistes, tots ells d'esquerres i que no tenen ni idea de la gravetat de la situació en que es troba el país), que postul·la amb alegria indissimulable que aquest divendres ja espera reportar amb el rei en reunió que tenen agendada (pagaria molts diners per a poder-la sentir amagat a l'habitació del costat).
També n'hi ha una altra de bona notícia en relació a la noble monarquia que regeig els nostres destins: la nineta dels ulls del nostre ínclit monarca, en Joan Froilà de Tots els Sants de Marichalar i Borbó, també ha sortit de l'hospital, ja recuperat de la ferida de bala que es va fer a Sòria, a la llar paterna en disparar-se un tret al peu quan estava practicant el noble art de la punteria, tot apuntant elefants de peluix. Confeso que em va sobtar que el monarca no anés a visitar el seu plançó preferit, ho vaig trobar força estrany. Vaig entendre que no hi anés el pare, ocupat entre la selecció de foulards, gomines, pantalons de colors agosarats i declaracions a la guàrdia civil; també vaig entendre que no hi anés l'àvia, ocupada a la celebració de la pasqua grega a la Grècia del seu cor, entre manifestants, xinesos que compren illes en venda per quatre rals i avis jubilats sense esperança que es cremen a la plaça Sintagma, però que l'avi no hi anés em va deixar corprès i esmaperdut....
Aleshores, en saltar a la palestra la notícia botswanesa, ho vaig entendre tot. Com podia l'avi visitar el seu net, si ell, President d'honor de WWF Espanya (ja sabeu, l'organització que vetlla per la conservació de la natura i la fauna a nivell mundial) estava ocupat en el noble art d'assassinar elefants a les remotes terres de Botswana?
I és llavors quan m'entristeixo. M'ensopeixo perquè descobreixo, per pura casualitat -que mai no hagués sabut de no ser pels proboscidis- que el rei tenia artritis en un maluc, i m'entristeixo perquè un graó malintencionat, fa la traveta a S'Augusta Majestat quan aquest, com a conseqüència de les calorades estepàries de la sabana, s'aixeca a miccionar a les quatre de la matinada, i es trenca el maluc. Em preocupa la salut del rei, aquest noble governant que és mirall i guia del seu poble, que en les seves al·locucions nadalenques -que tots els súbdits, entre els que em compto esperem cada any amb pam de candeletes- senta càtedra dels valors que han de presidir les nostres vides. Em van quedar gravades a la memòria algunes de les seves paraules del discurs de la Nit de Nadal (aquella jornada que alguns compatriotes anonenem amb bon criteri "Nit Bona") de l'any passat i que no puc estar-me de reproduir literalment:
"Llevamos varios años sumidos en una severa crisis económica y financiera cuyas causas complejas no son siempre fáciles de entender, pero cuyos efectos negativos son para todos evidentes. Para muchos, tristemente demasiado evidentes por su dureza. Es una crisis que está llamada seguramente a modificar hábitos y comportamientos económicos y sociales. Si España ha alcanzado en los últimos decenios las más altas cotas de progreso y bienestar de su historia, ahora hemos de saber reconocer con humildad cuáles han sido los comportamientos en los que, como individuos y como grupo, hayamos podido equivocarnos. Sólo a partir de este reconocimiento, y con los mejores valores de nuestra sociedad por delante, podremos comenzar a superar esta crisis".
Sàvies paraules. Monarca ferit. Tinc dubtes que la jove democràcia pàtria pugui superar tants entrebancs. M'entristeixo per aquesta confabulació austral, per aquesta conspiració massònica i extremista que vol tots els mals a la noble família que representa els destins del poble. Avui com a súbdit, estic una mica més trist que ahir, i segurament una mica menys que demà, quan es comencin a sentir veus i més veus que clamin per l'abdicació de Joan Carles I, a favor del seu fill, o senzillament a favor de la Tercera República.
Jo penso que la culpa de tot plegat la tenen els elefants. Si ja s'haguessin extingit d'una vegada, o si només els poguéssim veure al zoo (quina delícia la que podem veure al zoo de Barcelona, tot el dia de festa) no haurien provocat aquestes ànsies del monarca de viatjar fins a les remotes i salvatges terres de Botswana i no hauria patit aquest desafortunat incident.
El general nord-americà Custer va dir abans de la derrota de Little Big Horn, que el millor Sioux era el Sioux mort. Coincideixo plenament amb aquesta sàvia afirmació i la complemento tot dient que el millor elefant és l'elefant mort. Hauríem de fer una campanya al tuiter, al tuenti i al feisbuc reclamant signatures a favor de la legalització de la cacera massiva d'elefants tot demanant de passada que no hi hagi restricció en el tipus d'armes que es puguin utilitzar, ni en l'edat dels caçadors, així, la propera vegada, Botswana tindrà l'honor de poder gaudir de la presència de l'avi Joan Carles (Juanca, pels amics) i el net Joan Froilà de Tots els Sants (Froi, pels amics). La premsa rosa immortalitzarà el moment en què l'avi ensenya el net (que posa cara d'escoltar amb molta atenció) a apuntar i disparar al cap d'un elefant amb un bazooca de darrera generació. En una de les instantànies, agafada des de darrera, es veurà el ja ciutadà Joan Carles, de professió ex-rei com aguanta des del darrere el bazooca que reposa sobre l'espatlla dreta del net, per evitar que el canó de l'arma pugui baixar i acabar disparant-se un projectil al peu.
