dimecres, 16 de novembre del 2011

Ombres en la nit - Ferran Torrent

Ahir vaig acabar la darrera novel·la d'en Ferran Torrent. Tal vegada per les grans expectatives dipositades en un autor que -llevat de comptades excepcions- sol crear unes novel·les que m'entusiasmen i per l'extraordinària promocio mediàtica que Columna ha fet del llibre, n'he sortit amb un regust com a minim, agredolç.

Val a dir que el tema, encara que tocat fins a la sacietat -l'holocaust als camps de concentracio nazis i les seves consequències- continua formant part dels meus àmbits d'interès. No en debades vaig voler visitar Auswitch fa poc i malgrat el pas del temps vaig sortir-ne esfereit i sacsejat. Encara que sigui de pedra, un no poc restar indiferent a les piles de maletes, dibuixos de nens petits i a les tones de cabells o ulleres amuntegades....O a les restes de les càmeres de gas, per posar alguns exemples.

Potser d'un autor que ha escrit obres tan genials com "Gràcies per la propina" o "La mirada del tafur" n'exigeixo molt mes i crec que aqui, si be es tracta d'un treball interessant, molt interessant diria fins i tot, no es, ni de bon tros, la seva obra mes important.

La novel·la explica el "post Dachau" d'uns quants supervivents del camp que constitueixen un grup alliberat que es dedica a perseguir i a executar nazis (el "Nakam", que en hebreu vol dir revenja), aliens al treball de recerca i captura per a jutjar-los posteriorment desenvolupat per Simon Weisental i els seus col·laboradors des de Viena. Un d'ells es un gitano valencià, que va haver de fugir a Europa en començar la Guerra Civil.

La conclusio que en trec es que es tracta d'un llibre poc equilibrat. L'accio te lloc entre Austria i València, i si be la part austriaca es trepident, amb una bona descripcio dels cinc personatges i les seves circumstàncies, la novel·la va perdent ritme conforme s'hi van afegint secundaris (ja el final de la trama austriaca es excessivament ràpid i imprecis) i es desenvoca a Valencia, on tambe hi ha un desenvolupament irregular dels personatges, des d'un brillant espia rus disfressat de comerciant hongarès, fins a un parell d'espies britànics que semblen posats al llibre amb calçador.

L'obra constitueix una reflexio sobre la violència, la revenja i les seves consequències, que s'inicia amb la promesa d'alguna cosa mes, però des del meu punt de vista, no acaba arribant al moll de l'os del que preten explicar. El desenllaç, tambe excessivament precipitat, acaba fins i tot perdent versemblança.

Sembla que ara en Ferran te la idea de novel·lar sobre la crisi, tot i que jo li demanaria completar la trilogia iniciada amb  "Societat limitada" i "Espècies protegides", situacions que segurament estan en l'origen de la descomposicio de tot plegat que ens ha dut allà on som avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada