diumenge, 13 de novembre del 2011

Euros, Dracmes i pessetes

Em fa gràcia tot aquest procés de pànic que ha generat als mercats (qui són els mercats? on són? tenen nom i cognom, més enllà de Goldman Sachs, Soros, o Botín, per citar-ne alguns? -estaria bé anomenar les coses pel seu nom-) la possibilitat de sortida de l'Euro de l'economia grega. Jo penso que és la millor solució pels grecs.

Els europeus som tan intel·ligents que els nostres pares patris van pensar en un complexe -i llarg- mecanisme tant d'adhesió a la Unió Europea com en un conjunt de regles molt estrictes (que ningú, ni Alemània, va complir al principi) per poder accedir a formar part de la Unió Monetària, així a cop de decret i cimera rera cimera....però ningú no va ser capaç de pensar en un mecanisme de sortida.

Segurament aleshores, moments de creixement que semblava que mai no s'havia d'acabar, encegats per la idea de crear el mercat més gran del món desenvolupat i una divisa capaç de fer-li ombra al dòlar, el possible abandonament del vaixell s'albirava com una entelèquia sobre la que no calia pensar. L'Euro era inamobible i per al segles dels segles. Ningú no va pensar en la diferència de PIB (entre el PIB de Grècia -20.222 € per càpita el 2010- i el de Baden Wurttemberg -32.840 € per càpita el 2008- hi ha un abisme tan gran com entre el de Catalunya i Extremadura), ni en les -associades- diferències de productivitat, ni en que l'harmonització fiscal era un pas previ imprescindible per dotar de coherència tot el sistema.

I ara ja hi som pel tros...Els grecs no han fet els deures (la Unió Europea tampoc, perquè es va creure totes les mentides que els grecs li van dir) i no se'n poden sortir. És un país condemnat. Sóc dels que penso que els grecs només tenen una lleugera possibilitat de tirar endavant si tornen al dracma. Grècia és un país de 11,5 milions d'habitants on no es produeix pràcticament res (i ho dic amb ple coneixement de causa), on el port de Pyreus i Thessaloniki han estat més d'un any en vaga, on cada dos per tres hi ha vagues generals (he tingut el curiós privilegi de veure l'aeroport d'Atenes un dia de vaga general...). Què tenen? Turisme, fonamentalment, però això els croats i els turcs ho tenen tan bo o fins i tot millor que ells i a preus molt més competititus. Com poden recuperar la competitivitat? Doncs molt fàcil, tornant al dracma i devaluant la seva divisa entre un 40 i un 50%, abaixant-se salaris, i recuperant així l'interès tant pels inversors estrangers com pels turistes.

Perquè és evident que la quitança d'un 60% del deute grec emès no és suficient, només dóna una bombona d'oxigen (petita), però com no es guany ràpidament competitivitat, la quitança haurà de ser del 100%, i llavors seran els mercats els que expulsaran Grècia de l'Euro (si és que la divisa no s'ha mort abans).

Els grecs, a l'igual que els espanyols, han dilapidat una immensa quantitat de fons estructurals del manà franco-alemany, en fer infraestructures de molt poc valor afegit a termini (és recurrent parlar dels trens, doncs citem l'autovia Badajoz-Almendralejo, i consultem el volum de vehicles diaris que hi circulen), en comptes de preocupar-se per l'economia del coneixement o de dissenyar i incentivar una política industrial que pogués canviar, al menys parcialment, el model. Però no, es van dedicar a "anar fent" mentre pagaven pensions de jubilació a 45.000 morts. I a la pell de brau, què? Home, sense que la situació sigui ni de bon tros com la grega, caldrà repensar molt bé la pertinença al SME, potser la tornada a la nostra vella i estimada pela no fóra cap barbaritat, però això serà motiu d'una altra reflexió.


1 comentari:

  1. No caldrà sortir del SME, al mateix moment que el nou govern obeixi a la mestressa, aquesta imprimirà paper, inflacionarà el sistema i farem un pas més de cec. Si el nou govern no creu, cop d'estat a la portuguesa (també conegut a la rega i a l'italiana) i a seguir amb dirigents adeptes al règim. No cal escoltar als "gurus elegants" que ens distreuen amb petits detalls de noms i funcionaments, cal informació que ens faci anar de l'optimisme a la realitat.

    ResponElimina